L’avió


Seus en l’espai reduït que t’ha estat designat segons les teves preferències – a mi m’agraden els passadissos – i adaptes el teu cos a una postura que saps que, periòdicament, hauràs de modificar.
El primer pensament es el desig que al seient del teu costat no s’hi assegui ningú – jo, normalment, amago aquest pensament fent un Sudoku – o almenys, que sigui prim i poca cosa.
El segon pensament es al voltant del enlairament – jo m’imposo des de ja fa molts vols acabar el Sudoku abans de començar el vol – i observes com al voltant teu no ets pas l’únic que té tics ; alguns s’encomanen a Déu, d’altres ho expressen amb moviments repetitius de cames, d’altres adopten postures d’home-de-món, hi han parelles que s’agafen de la mà…
Després, EL moment continuu de vol – i sempre he pensat que més val així – a on la companyia del soroll dels motors i segons l’hora del dia et condueixen a realitzar diferents activitats: dorms, llegeixes, prepares la reunió del dia, t’organitzes, mires al teu voltant, estudies el paisatge, observes l’hostessa, …
Un quart pensament és la comunicació del “captain speaking” – recordant un company: “sempre hi ha un tal captain speaking pilotant l’avió..” – que segons l’activitat t’atabala més o menys, però de segur en un moment determinat del vol provoca que la tripulació t’obligui a tancar l’aparell electrònic, pujar la “mesilla” i incorporar el seient.
Finalitzes el vol amb l’aterratge – jo acostumo a arronsar els dits dels peus com volent-m’he arrapar al terra metal.lic, per si de cas. Es un detall d’allò més discret – a on descobreixes l’habilitat com a pilot del “captain speaking” que just acaba de treure el pilot automàtic.
I aterres . Toques el terra. Retornes a la teva especie i al teu habitat natural: un home al terra .
Es en arribat aquest punt, que l’hostessa té a bé recordar-te que si encara no pots utilitzar el mòbil, que si no et descordis el cinturó fins arribar a la zona de parking, que si les portes assignades dels vols de connexió, que si gracies por utilitzar la companyia xxxx, … .
Evidentment hi ha força gent que no fa cap cas de les indicacions – jo tal com em caracteritza guardo ordre – que l’hostessa comunica al passatge.
I ja hem arribat. Es el moment de sortir a empentes de l’avió, de trucar a casa per que no pateixin – que no ho fan pas – i de dirigir-te cap allà a on havies d’anar.
Jo, per molt que volo, volat i volaré segueixo pensant que NO m’agrada gens volar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s