Category Archives: Pensament

La vaga


Avui jo no he fet vaga. He fet servir el meu dret a treballar en una jornada de crida a la vaga.

Avui li he explicat al meu fill el concepte de la vaga i no sé què ha entès. Avui, en definitiva no he fet vaga perquè tenia molta feina i això, sent sincer, si que em treu el son ( són moltes les nits que em passo treballant ).

Avui, a última hora, o sigui ara; m’he estat plantejant si en els nostres dies les vagues són òptimes.

Diuen que una de les primeres vagues registrades fou dels treballadors que els egipcis tenien a la ciutat de Deir el-Medina cap a l’any 1170 abans de Crist. Els fets registrats deien : “….los trabajadores traspasaron los muros de la necrópolis (se pusieron en huelga) diciendo: ‘Tenemos hambre, han pasado 18 días de este mes… hemos venido aquí empujados por el hambre y por la sed; no tenemos vestidos, ni grasa, ni pescado, ni legumbres. Escriban esto al faraón, nuestro buen señor y al visir nuestro jefe, que nos den nuestro sustento!”

Bé. Durant els segles XIX i XX, vagues de totes menes es van donar amb gustos per a tothom : reivindicatives pacifiques, violents piquets amb delictes de sang reportats, pacifistes amb clavells, amb nudisme,… . Independentment de les formes adoptades, al sota-fons existia un lligam directe amb les pèrdues que ocasionaven al senyor patró.

Bé. Els japonesos varen posar de moda la “vaga japonesa” …. l’antítesi de l’occidental. El concepte, conegut per tothom, no era més que sobreproduir per trencar l’stock de l’empresa …… el límit superior podia provocar que en cas de vaga general el mercat d’un producte en concret quedés saturat tendint a una caiguda de preus i conseqüents pèrdues per part de les empreses del sector.

Així, un denominador comú de totes aquestes vagues era ‘putejar’ a l’empresari per tal que s’acostés a les tesis exposades pels treballadors i s’arribés a un consens social que permetés a uns i a altres continuar amb la seva relació laboral.

I avui, què ens passa avui si fem vaga? …les empreses perden diners? el senyor patró claudica per un consens social ? el govern atemorit demana una taula de negociació ?

Total. Sense entrar en què hi hagin altres actors ( sindicats ) en escena que volen conservar ves-tu-a-saber quins drets adquirits ( por interés te quiero, Andrés ) ….. potser és hora de també plantejar-nos com hem de fer vaga al segle XXI per tal que sigui, al menys, òptima …. i a poder ser sense violència que ja som grans!

Punset’s Style


Punset a Esquire

Ahir ( 28/09/2010 ) vaig veure a TV3 el programa que l’Albert Om té el gust de presentar-nos ( el convidat ). Ahir, deia, l’Albert va anar a casa de l’Eduardo Punset té a Fonteta ( Baix Ampurdà ). Ahir, repeteixo, vaig tenir la sensació ( imitant a l’Eduardo ) que sota els mateixos impulsos i sempre lligat a la font dels mateixos les reaccions són completament diferents.

M’explic. Ahir, vaig començar el programa encuriosit per un personatge ( en Punset ) que em cau bé, que és entranyable, savi despistat i com diuen els nens d’ara : “sucre”.

Vaig començar el programa atent, escoltant, veient com l’Albert ens guiava per un camí d’admiració i reverència per aquest senyor que tantes històries i historia guarda rera els seus petits ulls.

El vàrem anar acompanyant pels camins del seu jardí, amb les converses de la seva minyona cordovesa criada a França, junt amb els seus gossos, a l’habitació on dorm, on treballa, juntament amb ell mentre contestava un “feisbuk”, amb la filla i les netes ( i el seu jove que es dedica a la política a ‘madrit’ que no va dir ni mu ni ase ni esta boquita es mía ) , o sigui per un camí de la quotidianitat del dia a dia d’un lliure i bon pensador.

Després de tragar-me religiosament tot el programa vaig anar a dormir, i passar pel sedàs del meu llit de cadena comercial nòrdica totes i cadascuna de les sensacions, imatges i frases que vaig recollir ……

Aquest matí m’he llevat pensant JO-VULL-SER-PUNSET. Així ho he decidit. Avui, jo-vull-ser-punset. I perquè? doncs si, per enveja. Per pura i dura enveja.

La pregunta es què li envejo a aquest home. La intel·ligència, les vivències, els coneixements, els reconeixements, ….

No. El que li envejo es que si jo actués com ell ho fa i em permetés fer moltes de les coses que en el programa apareixen, dirien de mi que sóc: irreverent, cregut, prepotent, pesat, dogmàtic, capritxós, …., ….. en canvi en el seu cas els adjectius que s’hi adiuen ( Om mediante ) es afable, despistat, savi, enlluernador, afectuós, … i com ell mateix diu fantàstic!

MM….jo-vull-ser-punset …… o si més no la fotografia i redacció que el programa ens va convidar a sentir.

Ah!. Dir que la masia de Fonteta també és envejable