Category Archives: Uncategorized

El Bestiari


Les nostres terres estan plenes de llegendes que omplen cada font, cada bosc i muntanya.

Moltes d’elles han passat de generació en generació i boca a boca. Durant molt de temps gents i personetes han recollit en llibres i facsímils totes i cadascuna d’aquests relats.

Aquest es un bestiari basat en les tradicions que els meus han traslladat

Le kilimanjaro: Ocell caracteritzat per un exosquelet oriünd de la muntanya dels Àngels ( Gironès ) . Perillós per les criatures de curta d’edat ja que aprecien d’aquestes la innocència. En segles passats hi han documentats robatoris de mainada per part d’aquesta abominació de la natura, però últimament hom no en té constància de cap de recent.

Rep el seu nom degut al crit que fa en el període d’aparellament. Aquest, d’un esgarrifós to agut té una terminació gutural esfereïdora.

La serp peluda. Diuen els vells, que al marge del Ter pel seu pas per Sobranigues hi habita una serp llarga i ample que duu sobre la testa una cavallera rossa i rissada.

Es un rèptil poc perillós i amb pocs assassinats atribuïts directament a ell, però la tradició més cautelosa li atribueix un cant encisador fent que petits i grans quedessin embovats, com hipnotitzats durant un llarg període de temps.

Afegeixen, els curosos, que durant aquest període part de l’ànima era gestionada pels petits dimonis que viuen en els gorgs del Ter i el Tor, fent que la persona posseïda fes petites maldats, res d’importància però si molestes pel veïnat i reputació.

El peix dels tres ulls i dues cues. En aigües poc profundes i quietes del Fluvià pel seu pas per Gaüses , entre els llots i pedregals hi habita un peix petit de tres ulls i dues cues. Espècimen poc vist però altament documentat en rondalles.

Diuen, sobretot ancianes, que la seva escopinada provoca escalfors uterins molt descontrolats. Culpable primer i únic, segons fonts, de totes o majoria de les infidelitats comeses a la comarca.

Es documentada la seva extinció degut a l’afany per part dels joves de la seva caça per extreure-hi la preuada saliva.

L’avió


Seus en l’espai reduït que t’ha estat designat segons les teves preferències – a mi m’agraden els passadissos – i adaptes el teu cos a una postura que saps que, periòdicament, hauràs de modificar.
El primer pensament es el desig que al seient del teu costat no s’hi assegui ningú – jo, normalment, amago aquest pensament fent un Sudoku – o almenys, que sigui prim i poca cosa.
El segon pensament es al voltant del enlairament – jo m’imposo des de ja fa molts vols acabar el Sudoku abans de començar el vol – i observes com al voltant teu no ets pas l’únic que té tics ; alguns s’encomanen a Déu, d’altres ho expressen amb moviments repetitius de cames, d’altres adopten postures d’home-de-món, hi han parelles que s’agafen de la mà…
Després, EL moment continuu de vol – i sempre he pensat que més val així – a on la companyia del soroll dels motors i segons l’hora del dia et condueixen a realitzar diferents activitats: dorms, llegeixes, prepares la reunió del dia, t’organitzes, mires al teu voltant, estudies el paisatge, observes l’hostessa, …
Un quart pensament és la comunicació del “captain speaking” – recordant un company: “sempre hi ha un tal captain speaking pilotant l’avió..” – que segons l’activitat t’atabala més o menys, però de segur en un moment determinat del vol provoca que la tripulació t’obligui a tancar l’aparell electrònic, pujar la “mesilla” i incorporar el seient.
Finalitzes el vol amb l’aterratge – jo acostumo a arronsar els dits dels peus com volent-m’he arrapar al terra metal.lic, per si de cas. Es un detall d’allò més discret – a on descobreixes l’habilitat com a pilot del “captain speaking” que just acaba de treure el pilot automàtic.
I aterres . Toques el terra. Retornes a la teva especie i al teu habitat natural: un home al terra .
Es en arribat aquest punt, que l’hostessa té a bé recordar-te que si encara no pots utilitzar el mòbil, que si no et descordis el cinturó fins arribar a la zona de parking, que si les portes assignades dels vols de connexió, que si gracies por utilitzar la companyia xxxx, … .
Evidentment hi ha força gent que no fa cap cas de les indicacions – jo tal com em caracteritza guardo ordre – que l’hostessa comunica al passatge.
I ja hem arribat. Es el moment de sortir a empentes de l’avió, de trucar a casa per que no pateixin – que no ho fan pas – i de dirigir-te cap allà a on havies d’anar.
Jo, per molt que volo, volat i volaré segueixo pensant que NO m’agrada gens volar.